Compareu les vostres creacions artesanals amb objectes reals fabricats pels artesans del neolític de la regió del nord-est peninsular i que han arribat força complets als nostres dies. Aquí trobareu les fitxes d’alguns objectes per començar a investigar. Després, podeu continuar ampliant coneixements sobre els objectes i les tècniques de producció ceràmica del neolític als museus i jaciments arqueològics (a baix, trobareu alguns enllaços):
Fitxa 1. Emmagatzemar
Fitxa 2. Contenir
Fitxa 3. Coure
Fitxa 4. Consumir
Els investigadors del Departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) estudien els objectes de ceràmica dels diferents jaciments neolítics mitjançant tècniques d’imatge 3D: Descarrega l’objecte de ceràmica en 3D (obrir amb Adobe).
Objecte de ceràmica del neolític utilitzant tècniques d’imatge 3D. Foto: Juan Gibaja. Institució Milà i Fontanals (CSIC)
Enllaços
- Institució Milà i Fontanals (CSIC)
- Instituto de la Cerámica y el Vidrio (CSIC)
- Blog Sepultures neolítiques
- Museu d’Arqeuologia de Catalunya
- Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya
- Arqueoxarxa
- Museu Diocesà de Solsona
- Museu i Parc Arqueològic de Gavà
- Museu Comarcal de Manresa
- Museu de Granollers
- Museu de Can Olivé
- Museu d’Història de Sabadell
- Museu Thermalia de Caldes de Montbui
- Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Projectes
«Organización social de las primeras comunidades agrícola-ganaderas a partir del espacio doméstico: elementos estructurales y áreas de producción y consumo de bienes», Ministerio de Economía y Competitividad (ref. HAR2012-38838-C02-01). Institució Milà i Fontanals (CSIC)
“Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del N-E peninsular a través de sus prácticas funerarias” (ref. HAR2011-23149). Institució Milà i Fontanals (CSIC)
Bibliografia
- AA.VV (1981): El neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat maig 1980. Tortosa. Publicaciones de la Abadía, Montserrat.
AA.VV. (1992): 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra. Institut d’Estudis Ceretans/Servei d’Arqueologia d’Andorra.- AA. VV (1996): I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícolas, Gavà-Bellaterra, març 1995. Rubricatum, 1. Gavà; Museu de Gavà; 2 vols.
- Alaminos, A.; Blanch, R.M. y Lázaro, P. (1991): “Bòbila Madurell. Su contribución al Neolítico Medio en Cataluña”. Revista de Arqueología, 128: 14-23.
- Bordas, A.; Díaz, J; Pou, R.; Parpal, A. y Martín, A. (1993): “Excavacions arqueològiques 1991-1992 a la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)”. Tribuna d’Arqueologia 1991/1992: 31-47.
- Borrell, F.; Estrada, A., Bosch J. y Orri, E. (2005): “Excavaciones recientes en las minas neolíticas de Gavà -sector sierra de las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el conocimiento de los rituales funerarios. En P. Arias, R. Ontañón y C. García-Moncó (eds.): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica. Santander. Gobierno de Cantabria, Universidad de Cantabria, Santander Central Hispano: 635-642.
- Bosch, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2000): El poblat lacustre neolític de La Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Girona. Monografies del CASC, 2; Museu d’Arqueologia de Catalunya.
- Bosch, A.; Chinchilla, J. y Tarrús, J. (2006): Els objectes de fusta del poblat neolític de la Draga. Excavacions de 1995-2005. Girona. Monografies del CASC, 6; Museu d’Arqueologia de Catalunya.
- Bosch, J. y Estrada, A. (1994): El Neolític Postcardial a les mines prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat. Rubricatum 0. Museu de Gavà.
- Gibaja, J. F. (2003): Comunidades Neolíticas del Noreste de la Península Ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos, BAR International Series S1140. Oxford.
- Martí, M.; Pou, R. y Carlús, X. (1997): Excavacions arqueològiques a la Ronda Sud de Granollers, 1994. La necròpolis del Neolític Mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental) i els jaciments de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 14. Barcelona, 235 p.
- Martín, A. y VILLALBA, M. J. (1999): “Le Néolithique Moyen de la Catalogne”. XXIV Congrés Préhistorique de France. Carcassonne 26-30 Setembre de 1995. Le Néolithique du Nord-Ouest méditerranéen: 211-224.
- Muñoz Amilibia, A. Mª. (1965): La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de Barcelona
- Tarrús, J. (1987): “El megalitisme de l’Alt Empordà (Girona): els constructors de dòlmens entre el Neolític Mitjà i el Calcolític a l’Albera-Serra de Rodes- Cap de Creus”. Cota Zero, 3: 36-57.
- Tarrús, J.; Chinchilla, J.; Mercadal, O. y Aliaga, S. (1992): “Ca N’Isach (Palau-savardera)un assentament a l’aire lliure del neolític mitjà”. Tribuna d’Arqueologia 1990-1991: 27-79-40.
- Villalba, Mª. J.; Bañolas, L.; Arenas, J.; Alonso, A. (1986): Les mines neolítiques de Can Tintorer, Gavà. Excavacions 1978-1980. Barcelona. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 6. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.